Back آرثر كوستلر Arabic آرثر كوستلر ARZ Artur Kostler Azerbaijani آرتور کستلر AZB Артур Кьостлер Bulgarian Arthur Koestler BJN Arthur Koestler Czech Arthur Koestler Welsh Arthur Koestler Danish Arthur Koestler German
.jpg)  | |
| Nom original | (de) Arthur Koestler (hu) Kösztler Artúr |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 5 setembre 1905 Budapest (Hongria) |
| Mort | 1r març 1983 (77 anys) Londres |
| Causa de mort | Suïcidi (Intoxicació ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Tècnica de Viena (1922–) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Jerusalem París Berlín Londres |
| Ocupació | escriptor, guionista, autobiògraf, periodista, filòsof, novel·lista, politòleg |
| Activitat | 1934 – |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya (1931–1938) |
| Membre de | |
| Gènere | Història, autobiografia i psicologia |
| Moviment | Periodisme |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Cynthia Koestler (en)  Mamaine Koestler Mamaine Koestler (1950–1952) |
| Pare | Henrik Koestler |
Premis
| |
    | |
Arthur Koestler (en hongarès: Kösztler Artur; Budapest, 5 de setembre de 1905 - Londres, 1 de març de 1983) va ser un escriptor, filosof i periodista hongarès nacionalitzat britànic. Nascut a Hongria, va créixer i es va educar a Àustria. El 1931 es va unir al Partit Comunista d'Alemanya fins que, desil·lusionat per l'estalinisme, va renunciar-hi el 1938. El 1940 es va publicar la novel·la Darkness at Noon (‘foscor al migdia’), traducció a l'anglès de l'original alemany titulat Sonnenfinsternis (‘eclipsi solar’) —en francès (1945) es va titular Le zéro et l'infini (‘el zero i l'infinit’)—, una obra antitotalitària que li va atorgar fama internacional. Durant els següents quaranta-tres anys, des de la seva residència a Gran Bretanya, Koestler es va comprometre amb moltes causes polítiques, i va escriure novel·les, memòries, biografies i nombrosos assajos. El 1968 va ser guardonat amb el Sonning Prize «per [la seva] excel·lent contribució a la cultura europea», i el 1972 va ser nomenat comandant del Molt Excel·lent orde de l'Imperi britànic. El 1976 se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson i el 1979 una leucèmia terminal.[1] Ell i la seva esposa es van suïcidar a casa seva, a Londres, el 1983.[2][3]